El filòsof i enciclopedista francès del segle XVIII, Denis Diderot, va fer una afirmació provocadora quan va declarar que "la democràcia s'acaba als suburbis".

Diderot va viure una època d'importants canvis socials i polítics a Europa. La Il·lustració estava en plena efervescència, i molts filòsofs com ell estaven compromesos en una crida a la raó, la llibertat i la igualtat. La democràcia moderna, com la concebem avui, era als seus inicis, i la majoria dels pensadors estaven preocupats pel futur d'aquest sistema polític emergent i elucubraven teories diverses al respecte, per la qual cosa, quan Diderot fa la seva observació sobre els suburbis, ho fa perquè s’adona dels perills que poden sorgir en una democràcia, quan aquesta s'estén més enllà dels límits de les elits il·lustrades de les ciutats i arriba a les zones més rurals o menys desenvolupades.

L’alerta que llançà Diderot, amb el temps ha esdevingut una realitat. Els suburbis, entesos com ho fa la RAE, que considera que són barris o nuclis de població situats als afores de les ciutats que constitueixen una zona deprimida, és a dir, els barris urbans perifèrics obrers i humils, desfavorits i deprimits —i no els sorgits, des de fa un temps, de burgesos i acomodats, de gent benestant, instal·lats a les zones residencials de cases enjardinades, o a les urbanitzacions exclusives dels megàrics—, representen les zones urbanes marginades o menys privilegiades. Tot i ser part integrant de les ciutats, sovint pateixen una manca d'inversió en infraestructures, serveis bàsics i oportunitats socioeconòmiques. Aquesta situació sol donar lloc a una fragmentació social, on es manifesten desigualtats estructurals i exclusió. En aquest context, les dinàmiques democràtiques es veuen molt afectades, perquè quan la democràcia esdevé més inclusiva i arriba a les zones marginades, es multiplica el risc de caure en la demagògia, la corrupció i l'abús de poder. La democràcia, tal com l’entenem avui en dia al món occidental, es basa en la participació activa dels ciutadans. Amb tot, quan les persones es troben en situacions de desavantatge social, la seva capacitat per participar en els processos democràtics es veu seriosament compromesa, la qual cosa fa minvar la representativitat i la diversitat de veus dins del sistema polític, atès que la manca d'oportunitats en aquestes àrees sol reduir la participació cívica i la política dels seus habitants.

D'altra banda, els suburbis solen ser llocs de concentració de problemes socials de tota mena els qual, com la pobresa o el despoderament, són factors que influeixen en la cohesió social. Quan les necessitats bàsiques no estan satisfetes, quan l'accés a l'educació, la sanitat o l'ocupació és limitada, la confiança en les institucions i en el mateix sistema democràtic es veu afectada. Aquesta manca de confiança genera desafecció política, apatia i fins i tot ressentiment cap a les estructures establertes. Endemés, la manca d'educació i consciència política que sol produir-se en aquestes àrees, minva la qualitat de la participació democràtica. Quan els ciutadans no estan ben informats o no tenen les eines per a comprendre la política i les seves conseqüències, la democràcia s’afebleix.

I, aleshores, és quan les persones són més vulnerables a les influències de populistes i demagogs que ofereixen solucions fàcils als problemes complexos, la qual cosa pot posar en seriós perill els principis democràtics, puix les decisions polítiques es prenen no basant-se en una informació adequada i un debat públic raonat, sinó en emocions i impulsos irracionals. Les zones rurals o els suburbis, per tant, són, aparentment, més susceptibles a la manipulació per part de líders populistes que prometen solucions fàcils als problemes socials i econòmics.

Els suburbis, que sovint representen l'escenari de desigualtats socials, manca d'alternatives laborals i problemes de marginació, són, doncs, el clar exemple que hi ha àrees de la societat que no experimenten els mateixos beneficis i oportunitats que altres, i aquesta desigualtat pot fer que les persones se sentin alienades o excloses del procés democràtic i, en conseqüència, no participin en eleccions o debats polítics, minvant, d’aquesta manera, la pròpia essència de la democràcia com a sistema en què tothom té igualtat d'oportunitats per expressar les seves opinions i influir en les decisions polítiques.

No obstant això, els suburbis també poden acabar sent una part vital de la democràcia, ni que sigui per intentar rebentar-la, almenys pel que fa a la democràcia representativa, semidirecta o participativa que tenim avui en dia, i intentin substituir-la per una democràcia directa o popular que aporti una major igualtat i justícia com, de fet, alguns cops ha semblat que podia esdevenir (ou-la-la! les banlieues! Paris brûle!), tot i que encara mai s’ha consolidat.

No obstant això, algun dia, tal com van evolucionant les coses, en mig de tanta marginació, de cop i volta i sense saber com, pot ser que tot esclati. Davant la manca d’atenció que presten els poders establerts als més desfavorits, davant les injustícies que sovint practiquen, davant la manca de solucions que aporten, pot ser que la gent se n’afarti i que tot cremi. Que els suburbis i la ciutat siguin una sola flama, un sol foc. Que, abruptament, tota la grandesa de l'inabastable salti pels aires i arribi la revolta total, la lluita final, producte de la fúria dels marginats, que ho tomba tot al seu pas. I que, de sobte, aquests desarrelats prenguin el comandament i s’apoderin del poder, aixecant banderes negres i vermelles, banderes multicolors, de colors llampants. I enarborant estendards venjatius, gaudeixin del seu moment de resurrecció, sorprenent i subjugant.

Aleshores, la ciutat, el país, el món sencer tremolarà davant una sola paraula incomprensible: Revolució.

La revolució, la dama boja i envanida, sortirà dels suburbis i s’estendrà arreu, incendiant els carrers, alçant-se sobre qualsevol baluard, com una torxa ardent, com un càntic eixordador que s’escampa per les places i inunda amb flaire d’espígol les notícies de tots els digitals, de totes les emissores de ràdio i de totes les televisions, en hores de màxima audiència. La guerra serà total i fins a la victòria sempre, sense origen, sense final, sense horaris i sense objectius, perquè així és la revolució.

Pot ser només és un somni utòpic. I, per alguns, un malson. Pot ser sí, però el futur el basteixen els somnis. I la inconsciència. I la rauxa. I el ja n’hi ha prou!

Ramon Font Terrades

www.ramonfont.cat

P.S. Després d'haver escrit aquest text, un lector del blog m'ha fet arribar un comentari que, pel seu interés, transcric textualment, "No crec que es produeixi el que diu a la part final del seu article, perquè abans la nostra societat col·lapsarà"