Bona tarda, Ramon:

     Acabo de llegir el teu llibre. Et felicito. No l´he pogut deixar ni un moment, perquè té un ritme trepidant. Entenc que a la contraportada es digui que "qualsevol semblança amb la realitat NO és pura coincidència"... 

     Amb això de les coincidències, les casualitats i les sincronies darrerament hi he tingut força contacte. Sense anar més lluny, aquest llibre el vaig comprar a la llibreria "La Gralla" perquè l´endemà de llegir el teu correu vaig haver d´anar a recollir el resultat d´una prova mèdica de la meva mare que m´hi va fer passar per davant mateix (i això que fa temps que no em passejo per Granollers!). I a la pàgina 103 hi sona la simfonia "del nou món" (per cert, en la propera edició serà millor dir que és d´Antonin Dvorak), la qual, justament, he estat escoltant aquestes setmanes en les múltiples interpretacions que en tinc en CD (com a melòman clàssic, de tant en tant m´agrada comparar diverses interpretacions d´una mateixa peça i anar comprovant, de passada, com la meva pròpia percepció d´allò que sento va canviant a cada moment). 

     Fa uns mesos, havent experimentat en un curt període de temps una quantitat inusual de coincidències i sincronies, va caure a les meves mans un llibre del Deepak Chopra (personatge interessant que barreja medecina, física quàntica i espiritualitat) titulat "Sincrodestino" i que parla justament d´aquest fenomen. El vaig comprar i, per llegir-lo, vaig decidir posar-hi un punt de lectura de pell. Quan he viatjat, al llarg dels anys he anat portant punts de lectura de pell de molts llocs i de fet en tinc un calaix ple. De manera que vaig obrir aquest calaix i de seguida vaig tenir clar que hi posaria el que havia comprat amb els indis hurons al Canadà. A la darrera pàgina del llibre hi havia "l´epitafi d´un indi americà anònim"... Segons el Dr. Chopra, res no és casual, ja existeix en un altre pla.

     Però tornant a la novel.la, està molt ben escrita i resulta absorbent. És ficció basada en fets reals, però no deixa de ser posar davant del lector en quina realitat social ens movem cada dia sense voler-ne ser conscients. I a més, passa una cosa que en general m´agrada: que guanyen els "bons". Però també passa una altra cosa per pensar-hi: els personatges que estan més amunt en l´entramat, els que realment protegeixen aquests corruptes de grau mitjà, no poden ser imputats i segueixen participant en tripijocs semblants molts anys després... 

     I tot això lliga amb el to i propòsit dels teus articles:  Fer veure a la gent que en la nostra realitat externa hi ha molta porqueria (corrupció, cobdícia, enveges...) i molta superficialitat, però que també hi ha persones amb bons propòsits disposats a fer el bé en pro de tothom i que depèn de nosaltres decidir a dintre nostre en què ens fixem i què transmetem cada cop que interactuem amb els altres. Podem pensar que l´univers és un "caos" i que per tant no hi ha res a fer, però per ser un "caos" hi ha més ordre del que podríem esperar (cicles vitals i naturals que es produeixen de manera matemàtica, per exemple), de manera que potser no és tal "caos" en realitat. Potser sí que això de la física quàntica realment funciona i s´acaba col·lapsant la possibilitat que més quadra amb l´energia interna que ens domina en cada moment:  si vull creuar un riu i penso que les pedres que sobresurten són perfectes per posar-hi coordinadament els peus i passar sense mullar-me, provablement creuaré sense mullar-me;  si per contra penso que potser una d´aquelles pedres es mourà o està molla i patinaré, provablement aniré a l´aigua, ja que en el fons ja ho havia decidit a dintre meu amb els meus dubtes. Molta medecina oriental està basada en això.

     Moltes vegades em recordes a Sòcrates (em va agradar molt el teu article utilitzant el viatge a Grècia). Si ara fos aquí, potser ens diria (ficció):

    "Mira el què t´envolta. No et deixis enganyar per la oficialitat dels mitjans de comunicació. Informa´t pels mitjans alternatius però de fonts fiables. Pensa per tu mateix i treu les teves pròpies conclusions. Potser t´adonaràs que uns senyors molt rics i cobdiciosos (amagats darrera uns "fons de capital") que fa unes dècades van muntar una cosa anomenada "globalització" que els va fer immensament rics ara han descobert que aquest sistema basat en traslladar constantment mercaderies i persones d´una punta a l´altra del planeta ha fet baixar espectacularment les reserves de petroli (que és el què cal per fer anar avions, vaixells i camions) i que a aquest ritme aviat s´esgotarà i "tururut negoci". Evidentment la solució és tornar a fabricar les coses tant al costat de casa com sigui possible, però per a aquests senyors també significaria la fi del seu negoci... A no ser que muntin un falsa pandèmia (amb un virus d´abast limitat però fent-nos creure que és molt greu) que ens confini a casa, ens prenguin els drets amb la connivència dels governs i la inoperància de tots els estaments (periodistes, metges, judicatura, científics, economistes, militars...) i ens habituïn a obeir sense protesta possible. I que en una segona fase ens empobreixin (per exemple apujant moltíssim el cost de l´energia), de manera que quan arribi la fase de tornar a fabricar les coses al costat de casa ja no ho podem fer nosaltres perquè ja no tindrem ni drets ni diners. Gran piràmide, amb els fons de capital a dalt de tot, les institucions supraestatals tipus ONU o OMS a continuació, els estats i a la base nosaltres. Tot controlat. Dictadura mundial més o menys encoberta.

     En aquest punt és quan pot venir el desànim. Què hi podem fer? Quan feien "Els Pastorets", era l´escena en què els dimonis han pres en LLuquet i en Rovelló i estan a punt de llançar-los a les "Calderes d´en Pere Botero". En Rovelló està molt espantat i veu que això és el final, però en Lluquet, més eixerit, pronostica que allò no els sortirà tant bé com es pensen. I en efecte resulta ser cert:  la bondat del seu cor fa que un àngel els alliberi. Quànticament, és la seva energia interior la que els allibera. 

     Els dolents d´aquesta ficció, la cúpula de la Gran Piràmide, el què esperen és que alguns Lluquets de la base s´organitzin i creïn una segona piràmide més petita per lluitar contra la grossa, de manera que decapitant aquesta nova estructura ja ho tornen a tenir tot controlat. Però hi ha una altra possibilitat: implosió de la piràmide grossa des de baix de tot.  Deixar-se de pors, començar a mirar dintre nostre, veure qui som en realitat i decidir-se a parlar amb el que tenim al costat, descobrir que és com jo i que en realitat estem tots en el mateix vaixell, estem connectats, i que el camí que volem seguir no és exactament el que ens proposa la oficialitat.

     Fa 2000 anys ja passava, això. Galilea  estava sotmesa pels romans. Allà hi van deixar els governants locals que passaven comptes als romans. Cada nou governant ambicionava crear la seva pròpia ciutat. Tothom sucava pa. I qui ho pagava tot eren els camperols. I quan no podien pagar els impostos cada cop més abusius, ho perdien tot i acabaven "al marge" de la societat, com si fossin empestats (de fet la majoria emmalaltia). Casualment (o no), hi havia per allà un personatge anomenat Jesús de Natzaret i va optar per la implosió de la piràmide des de baix.

     Jesús va veure el patiment de la gent i la injustícia dels poderosos. Però mai va pretendre lluitar amb les armes, d´altres ho havien fet i els romans els havien sufocat. Va fixar-se amb la gent que tenia al seu voltant, especialment aquells que havien quedat exclosos de la societat i els va dir que tots els homes i totes les dones tenen el mateix valor, que ningú no està per sobre ni per sota de ningú, que tots portem "el Regne de Déu" a dintre nostre i que l´únic que hem de fer és trobar-lo a dins i treure´l cap a fora. El romans no van veure en ell cap amenaça, ja que no predicava la revolta armada, però els sacerdots van veure que l´energia que el movia era molt més poderosa que cap espasa i que era només qüestió de temps que la gent deixés d´obeir la gran piràmide, per això el van crucificar. Però 2000 anys després, el seu missatge continua essent plenament pertinent i actual."

     Per això les reflexions i el to dels teus articles són d´una intel·ligència superior:  a l´univers hi ha coses bones i coses dolentes. Si només mires les dolentes, t´estressaràs i t´angoixaràs. Mira també les que són bones i adona´t que si l´energia que predomina és la bona, col·lapsaran les possibilitats positives i no les negatives. Si en som conscients col·lectivament, sempre es pot redreçar el què no anava bé. A més, tot acaba passant. Les coses dolentes, també.

      Si has pogut llegir fins aquí, aquesta és una prova de paciència suprema. Et felicito per la teva labor divulgadora. Ets un fi observador de la realitat, la coneixes bé, però saps portar el lector cap a allò que és realment important i que no es pot veure amb els ulls ni tocar amb la mà.

     Una abraçada.

Jordi Peix Arqué