L’obra és un conjunt de vint relats, amb un fil conductor i uns trets comuns que han servit per establir els criteris de tria: la teoria daliniana respecte al fet que “el que hem admès com a realitat és una il·lusió encara més gran que la del món dels somnis”.

     Els relats, on s’apleguen històries inesperades i insòlites, circulen entre la més crua realitat, la realitat fantàstica, la fantasia pura o els somnis, tal com passa a la vida en general. Amb tot, però, a la majoria, en mig de les imatges oníriques, fantasioses i sorprenents, també s’hi formulen, subliminarment, plantejaments inicials, reflexions i conclusions finals, que tenen molt a veure amb la vida i el viure, sorprenent el lector amb el descobriment de desenllaços insòlits, però lògics.  

     Tanmateix, els texts, en molts passatges, estan imbuïts d’un cert to líric i humorístic, característiques que contribueixen a fer la lectura més agradable i divertida.

     Cada relat, de lectura fàcil, té la seva independència i personalitat pròpia, la qual cosa fa que es puguin llegir sense seguir cap ordre preestablert. Alhora, atès el ritme i la intriga de cadascun, un cop començat, gairebé es fa inevitable llegir-lo sencer, d’una tirada.

     L’obra pren el títol del primer relat “La dimensió desconeguda” perquè, d’alguna manera, és un títol que simbolitza el contingut del conjunt, que transita entre el surrealisme i l’hiperrealisme, inscrivint-se dins el corrent del “realisme fantàstic”.