La majoria de les ciutats, petites o grans, tenen un esport de referència que els identifica. A Granollers aquest esport, des de meitats del segle passat, ha estat l’handbol.

    Però per a la ciutat i els seus habitants, l’handbol no ha estat només un esport, sinó que, des dels seus inicis, ha significat molt més. Com tot esport que es disputa en equip, transcendeix les fronteres del simple exercici físic o la competència de destacar a través de l'habilitat individual i es converteix en una eina poderosa per fomentar valors socials i humans que són fonamentals per al desenvolupament integral de la persona i de la comunitat. Des d’aquesta perspectiva, doncs, m’atreviria a dir que l’handbol en general i el club BM Granollers en particular, a la nostra ciutat més que un esport ha estat una escola de valors.

     Un dels pilars centrals de la pràctica de l'handbol és l'ajuda mútua. En un context on l'èxit depèn de la col·laboració de tots els membres, els jugadors aprenen a reconèixer la importància d'ajudar i rebre ajuda. Això es tradueix, en la vida diària, en una actitud de suport cap als altres, entenent que el progrés personal sovint està lligat al benestar col·lectiu. Aquesta cultura de suport mutu no només fa l'equip més fort, sinó que també enforteix les relacions socials fora del camp.

     Tanmateix, la camaraderia és un altre dels valors que es cultiven a través de l'handbol. Els jugadors no només són companys de joc; amb el temps la majoria esdevenen amics i aliats. Aquestes relacions es basen en la confiança, la comprensió i el respecte mutu, creant un ambient on cada individu se sent valorat i recolzat. Aquest sentiment de pertinença i de vincles forts, contribueix a una major autoestima i a una sensació de seguretat emocional, elements clau per al benestar general de les persones, la qual cosa fomenta que siguin més empàtiques i solidàries en la seva vida quotidiana.

     A més l’handbol, a Granollers, també és una eina potent per a la integració social. Els equips estan formats per persones de diversos orígens, cultures, experiències i nivells socioeconòmics, fet que crea un espai on les diferències esdevenen oportunitats d'aprenentatge i de creixement personal. Aquesta diversitat es converteix en una riquesa quan els membres de l'equip aprenen a valorar les diferències i a treballar junts per un objectiu comú, el què comporta que es fomenti una integració que no només és beneficiosa dins de l'esport, sinó que, alhora, es reflecteix en la societat, promovent una convivència més harmònica i inclusiva. Per consegüent, l'esport es converteix, d’aquesta manera, en un espai inclusiu on es trenquen barreres i es construeixen ponts entre comunitats diverses.

     Així mateix, a l'handbol la cooperació també és essencial. Els membres de l'equip han d'aprendre a coordinar els seus esforços, a comunicar-se efectivament i a treballar en sincronia per assolir els objectius. Aquest aprenentatge és crucial en la vida diària, on la majoria dels reptes i projectes també requereixen la col·laboració de diverses persones. L’handbol ensenya que, per assolir l'èxit, cal que tothom aporti la seva part i que les victòries més satisfactòries són aquelles aconseguides de manera conjunta.

     En definitiva, l’handbol no és únicament una activitat física o una d’aquelles imatges que habitualment ens venen al cap de competició, entrenament físic i disciplina. És, sobretot, una escola de vida on es desenvolupen valors com l'ajuda mútua, la camaraderia, la integració social i la cooperació, valors que no només són essencials per al bon funcionament d'un equip, sinó que també són fonamentals per construir una societat més justa, inclusiva i solidària. L’handbol, com tot esport col·lectiu, ensenya als participants a confiar en els altres, a respectar les seves habilitats i a posar el bé comú per davant de l'èxit personal i, al capdavall, es converteix en una lliçó de vida que es pot aplicar a molts altres àmbits, com el treball, la família i la comunitat.

     Per tant, comptat i debatut, l'handbol és un microcosmos de la societat on es poden aprendre i practicar valors essencials per a una convivència harmònica. Més enllà de les victòries i derrotes, els participants desenvolupen habilitats socials i emocionals que els acompanyaran al llarg de la vida. La pràctica d'un esport en equip és molt més que una activitat física: és un aprenentatge de vida, on es formen persones més compromeses, solidàries i capaces de treballar conjuntament per aconseguir objectius comuns.

     Tot això, al BM Granollers ho tenim molt clar i ens sentim orgullosos d’intentar portar-ho a la pràctica dia a dia, per tal d’ajudar als nostres esportistes no només a ser millors jugadors, sinó, fonamentalment, a ser millors persones.

EVA GARCIA-MIGUEL

Advocada

Membre de la Junta Directiva del BM Granollers