Som en una societat trasbalsada, en què res no és el que s’explica, en què la falsedat s’ha institucionalitzat, en què els líders polítics no lideren res sinó que confonen el personal amb les seves mentides obscenes que no suporten el contrast que recomanava el mestre Popper.

El govern israelià, el més escorat en la seva curta història cap a un nacionalisme etnocentriste i reaccionari, pot fer allò que li doni la gana. Pot liquidar la vida d’una societat estable (la franja de Gaza) fins a deixar-la reduïda a zero, de manera que ja no s’hi pugui continuar vivint. És l’anomenat “efecte Dresden”, referint-se als darrers bombardejos que els avions aliats van fer sobre aquesta ciutat alemanya, al final de la II Guerra Mundial, fins a deixar-la arrasada (persones, edificis d’habitatges, hospitals, centres culturals, etc.). Va ser una operació de càstig, quan Alemanya estava a punt de rendir-se.

Israel juga al mateix joc i els líders polítics d’Occident miren cap a una altra banda. L’escassa premsa independent de l’Estat d’Israel ha denunciat aquestes pràctiques, mentre que la gran majoria dels mitjans de comunicació occidentals no se n’han fet ressò d’aquestes barbaritats.

Tampoc ha preocupat una altra denúncia, potser fins i tot més greu, i és que Gaza és un laboratori experimental (un market-test) en què es proven no només noves armes d’alta tecnologia sinó sistemes d’alarma i d’espionatge sobre la vida dels ciutadans, sistemes que després es venen als governs amics.

I no passa res.

Tampoc no passa res si provocativament el poderós exèrcit israelià bombardeja amb precisió matemàtica una seu diplomàtica de l’Iran a Damasc (Síria). Tothom ho considera normal.

Ara bé, quan el govern iranià (una teocràcia islamista de tall fonamentalista, en un país de noranta milions d’habitants) avisa que respondrà militarment (perquè Israel i els seus aliats tinguin temps de preparar-se) i després llança mig miler de drons sobre el país enemic, drons que són bloquejats pel seu gran sistema de defensa, llavors sorgeix de nou el gran drama. Tothom critica aquest castell de focs artificials (molt soroll de boixets i poques puntes) mentre a Gaza la gent es mor de fam. Tampoc cal preocupar-se per això últim, perquè en els cercles oficiosos de l’ortodòxia israeliana es comenta cínicament que les dones palestines són molt fèrtils i per molts palestins que ells matin sempre s’aconseguirà una bona taxa de reposició.

l govern de l’Estat d’Israel continua amb el xantatge de l’anomenat “complex de l’holocaust”, que confonguem la noblesa de l’ètnia, la cultura i la història jueves amb la seva pràctica política, que probablement Spinoza, Ricardo i Marx (tots jueus) haurien criticat durament.

Estan bojos. Absolutament bojos. Si no parem a tota aquesta gentussa anem malament, però que molt malament.

Crazy people , que cantava Cliff Edwards festivament en altres temps més feliços.

ALFONS DURAN-PICH