Aquest mes de juny, Granollers celebrarà la 25a edició de la Granollers Cup, un dels tornejos internacionals d’handbol base més importants del sud d’Europa. Com a president del BM Granollers en el moment en què va néixer la iniciativa, davant d’aquesta xifra tan rodona, no puc evitar mirar enrere amb una barreja de nostàlgia i orgull.

     Encara recordo amb nitidesa quan —crec que era cap a finals del 1998—, en una reunió de Junta Directiva, en Pep Blanchard —aleshores gerent de l’entitat— va llançar una proposta que ens va deixar a tots astorats: “Què us semblaria organitzar un torneig internacional d’handbol base, com el que es fa a Suècia?” Parlava, és clar, de la Partille Cup, on cada any participàvem amb diversos equips del club i sempre ens havia impressionat i meravellat, tant per la grandària com per l’esperit. Aquella proposta ens va sorprendre per l’ambició, però també va encendre dins nostre una il·lusió que aviat es va fer palpable. Seríem capaços de tirar endavant un projecte d’aquella envergadura?

     Certament, era una idea agosarada, però en aquell moment érem una junta acostumada a assumir reptes i a afrontar empreses complexes: havíem sanejat l’economia del club; reactivat el Torneig Coaliment d’handbol escolar —que havia tingut una primera edició experimental i sense continuïtat, feia uns anys, sota el mandat del president Joan Mundet—; consolidat la complicada operació urbanística de la pista del carrer de Tetuan; recuperat l’equip femení —desaparegut feia molts anys— gràcies a l’impuls tenaç del vicepresident Jordi Velilla; adequat i convertit en local social l’antic dipòsit de detinguts —que feia temps l’Ajuntament havia cedit al club—; posat en marxa una web —la segona d’un club d’Asobal— quan internet encara era cosa de pioners i en Joan Carles Vicario, el secretari de la junta, que en va ser l’impulsor, ja albirava que allò seria el futur; acabàvem de constituir la Fundació del BM Granollers....

     Amb aquest bagatge, superada la sorpresa inicial, tota la Junta ens vam abocar de ple a la proposta d’en Pep. Vam donar el vistiplau i ens hi vam posar de debò. Ell més que ningú, és de justícia reconèixer-ho. Sempre en va ser l’ànima mater, i sempre he pensat que sense ell, sense el seu esforç i dedicació, sense la seva passió, però també sense els seus coneixements i la seva xarxa de contactes en el món de l’handbol internacional, avui la Granollers Cup probablement no existiria.

     Ben aviat ens vam organitzar i ens hi vam bolcar i, sota la direcció d’en Pep i amb la col·laboració entusiasta de moltes persones —treballadors del club (un record especial per la Maria Murtra i en Jordi Buixaderas), voluntaris, famílies, institucions— vam aconseguir fer realitat la primera edició l’estiu de 1999. La cloenda va coincidir amb la revetlla de Sant Joan. La vam celebrar al pàrquing del Pavelló, amb tots els participants. Molts d’ells —especialment els vinguts de fora— van quedar captivats per la màgia dels focs, els petards, les coques. Aquella estrena i aquella nit de Sant Joan ja contenien l’essència del que la Granollers Cup ha esdevingut amb el pas dels anys: esport, convivència i internacionalitat.

      Des d’aleshores, encara que sigui des de la distància, he vist amb orgull com la Granollers Cup no ha parat de créixer. Ha superat dificultats de tota mena, inclosos els anys d’aturada per la pandèmia, i ha esdevingut un referent esportiu i social, que ha situat Granollers en el mapa esportiu mundial. Durant aquests anys, la ciutat ha acollit milers de joves d’arreu del món, i s’ha omplert cada any de vida, colors i passió per l’handbol.

     Avui, la Granollers Cup és molt més que un torneig. És un símbol de què pot fer un club quan s’atreveix a somiar en gran, quan creu en la base, en els valors, i en la força de l’esport com a eina de cohesió. I per a mi —que vaig tenir l’honor de viure’n l’origen com a president del club— continua sent un dels capítols més intensos i gratificants de la meva trajectòria en el món de l’esport.

Ramon Font Terrades,

president del BM Granollers entre 1996 i 2000