Fa més de quatre anys una colla d’amics ens vam engrescar en l’apassionant aventura de posar en marxa quelcom que, crèiem, mancava a la nostra ciutat: un fòrum de pensament, reflexió i debat on, amb la regularitat programada d’antuvi, poguéssim pensar, deliberar i discutir de qüestions transversals d’actualitat, de la mà de ponents experts, de reconeguda reputació nacional i internacional.

Per fer-ho possible, de seguida vam establir sinergies amb la nova Junta del Casino de Granollers, que feia poc havia pres possessió, i ens vam posar a treballar en la creació d’un format atractiu i dinàmic, en la concreció de temàtiques i ponents, i en la planificació d’una infraestructura capaç de suportar tot el complex entramat que anàvem construint.

Conclosa la primera part de la feina, el mes de juliol de 2019, vam fer la primera roda de premsa per presentar públicament el programa que havíem bastit pel primer cicle, que va començar el 26 de setembre següent, amb la presència de Juli Gutiérrez Deulofeu qui, sota el títol “Alexandre Deulofeu i la matemàtica de la història”, va inaugurar els Debats parlant de l’obra del seu avi, l’il·lustre i polifacètic pensador català.

Des de llavors ha passat molt temps, han passat moltes coses —pandèmia inclosa— i han anat eixint per l’escenari de la sala Joan Bretcha, multitud de protagonistes de gran renom, que, seguint el full de ruta que ens havíem marcat, adreçat a confeccionar una agenda transversal, potent i inèdita en la programació de les entitats privades de la ciutat i conformada per temporades completes i no només per xerrades aïllades, han desgranat temes diversos per tal d’abastar tota mena de temàtiques —amb les dues excepcions d’excloure del debat qualsevol qüestió que fes referència als temes polítics del nostre país i a la presència de ponents locals (llevat d’una única exempció), atès que consideràvem que ni ens corresponia ni havíem d’entrar en concurrència amb entitats o institucions que tenen altres finalitats i que ja se n’ocupaven a bastament i amb excel·lents resultats— que servissin per construir un espai rellevant de reflexió i diàleg sobre el present i el futur immediat de la nostra societat.

Val a dir que la proposta, des de l’inici, va ser molt ben acollida, i ha reeixit de tal manera que hem assolit unes quotes d’èxit impensables. A més a més, creiem que hem aconseguit consolidar un format exitós, que ha esdevingut atractiu pels assistents i pels ponents, tots els quals, sense cap excepció, ens l’han elogiat, la qual cosa ens omple d’orgull.

No obstant això, tot el que comença, acaba. Tots els qui ens hem dedicat a organitzar aquests cicles, considerem que no és bo eternitzar-se als llocs i quan s’han complert els objectius, s’ha de deixar pas a altres persones, que portin noves il·lusions, nous aires, noves idees. Ans al contrari, no fer-ho ­—per més que es mantinguin les mateixes cotes d’èxit— comporta el risc de repetir-se “at infinitum”, la qual cosa no és bona per ningú.

Així doncs, la sessió de Debats del dia 19 de juny serà el nostre darrer acte. La temporada vinent, nosaltres ja no hi serem —punt final—, però Els Debats del Casino continuaran —punt i seguit—. Altres persones, que ja treballen en la programació de la pròxima temporada, ocuparan el nostre lloc i continuaran fent créixer la llavor que hem sembrat.

Tanmateix, en aquesta hora dels adeus, és obligat reservar un capítol pels agraïments: en primer lloc, a la Junta Directiva del Casino i molt en especial al seu president Josep Rius, perquè sense ells, sense el seu interès de dotar l’entitat de nous aires, el que hem fet no hagués estat possible. El nostre reconeixement, també, al personal de l’entitat: la Pili Plancho, la Iolanda Cabanillas, l’Albert Sararols i en Jordi Albero, per les hores i esforços que han dedicat a la tasca d’organitzar cada sessió i per vetllar que tot funcionés amb la precisió d’un rellotge suís; a en Joan Besson, per la tasca de comunicació realitzada —i alguna més que, tot i que no li pertocava, mai ha dubtat a arremangar-se per tirar-la endavant— sense la qual difícilment hauríem assolit les cotes d’èxit de les que ara ens sentim tan orgullosos; i a l’Oriol Font per la seva excel·lent feina de gravació i edició en vídeo de cadascuna de les sessions, i en Jaume Borras per la seva labor constant d’omplir de contingut les xarxes socials. I també, evidentment, a tots els patrocinadors i entitats col·laboradores que han volgut compartir la singladura, i als mitjans de comunicació —amb menció particular pel Som Granollers i El 9 Nou—, que sempre ens han donat suport. I, de manera especial, el nostre agraïment i reconeixement a tots els ponents que ens han fet l’honor de participar perquè, sense ells, res del que vam idear hagués estat possible. I, sobretot, gràcies per l’amistat i la confiança que ens han fet. En aquest sentit, creiem que és de justícia donar a conèixer públicament —atès que la majoria de gent ho ignora— que tots han intervingut sense cap contraprestació econòmica i, fins i tot, en molts casos han posat diners de la seva butxaca, ja que ni tan sols han cobrat les despeses que els hi ha comportat el desplaçament. Més complicitat i altruisme, és impossible.

Finalment, el més important. Moltes gràcies a tots els qui, sessió rere sessió, ens heu fet l’honor d’acompanyar-nos. Sense vosaltres, sense aquest magnífic públic que hem tingut i que cada sessió heu omplert la sala de gom a gom, no només no hagués estat possible consolidar els Debats, sinó que ni tan sols els hauríem pogut tirar endavant.

Ens n’anem, amb tristesa sí, però també amb l’alegria de la feina feta. Adeu-siau a tots i moltes gràcies per haver-nos permès ser feliços al vostre costat. Ens continuarem veient als carrers i a les places i, sobretot, a Els Debats del Casino, als que augurem i desitgem una llarga vida.

(Publicat al SOM GRANOLLERS de 15.06.2023 i a EL 9 NOU de 16.06.2023)

Ramon Font, Pere Massagué

Joaquim Pujagut i Jordi Trullàs

Comissió Organitzadora d’Els Debats del Casino