Aquestes reformes posen de manifest la voluntat del legislador espanyol d’adaptar-se als nous temps, tot i que no sempre de manera exempta de polèmica.

Els últims mesos han estat marcats per una intensa activitat legislativa a Espanya, amb reformes que afecten diversos àmbits del Dret. Algunes d’aquestes modificacions han estat àmpliament debatudes tant en l’àmbit jurídic com en el polític, posant sobre la taula qüestions clau com l’eficiència del sistema judicial, els drets fonamentals o l’adaptació a les directives europees. A continuació, analitzem algunes de les reformes més destacades.

1. Reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal: cap a una instrucció delictiva més eficient

Una de les modificacions més significatives ha estat l’avantprojecte per a reformar la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim), amb l’objectiu de modernitzar el procediment penal i atribuir la direcció de la investigació al Ministeri Fiscal. Aquesta reforma respon a una vella aspiració del sistema processal espanyol i segueix el model acusatori propi de la majoria d’ordenaments europeus.

Punts destacats:

El Ministeri Fiscal assumirà el lideratge de la fase d'instrucció.

Es redefineixen els terminis per a garantir una instrucció més àgil.

S’introdueixen garanties reforçades per a la defensa i les víctimes.

Aquesta proposta, encara en fase preliminar, ha despertat recels entre sectors de la judicatura que qüestionen la imparcialitat del Ministeri Fiscal en tant que depèn orgànicament del Govern.

2. Reforma de la Llei del ‘Només sí és sí’

Després de la controvèrsia generada per la Llei Orgànica 10/2022, de garantia integral de la llibertat sexual —coneguda com a llei del "només sí és sí"—, el legislador va impulsar una reforma parcial per corregir els efectes no desitjats en la rebaixa de penes a agressors sexuals.

Aspectes clau de la modificació:

Es reintroduïx la gradació de les penes per violència i intimidació.

Es manté l’enfocament centrat en el consentiment, però amb una estructura punitiva més clara.

Tot i l’esperit de la norma, la seva aplicació pràctica va evidenciar problemes tècnics que han requerit una resposta ràpida per part del legislador.

3. Llei de Famílies: reconeixement de noves realitats socials

Una altra reforma rellevant és el Projecte de Llei de Famílies, aprovat pel Consell de Ministres i pendent de tramitació parlamentària. Aquesta norma vol actualitzar la visió legal de la família a Espanya, incloent-hi nous models i drets.

Novetats principals:

Reconeixement de famílies monomarentals i LGTBIQ+.

Permís de 8 setmanes per a cura de fills menors (sense pèrdua salarial).

Equiparació de drets per a famílies acollidores o amb guarda.

Aquesta proposta suposa un pas cap a un dret familiar més inclusiu i adaptat a la realitat social actual.

4. Reial decret llei sobre mesures de sostenibilitat energètica i habitatge

En l’àmbit socioeconòmic, cal destacar el Reial decret llei 6/2023, que introdueix mesures urgents per fomentar l’eficiència energètica i garantir l'accés a l’habitatge.

Entre les mesures més destacades:

Regulació dels contractes de lloguer de temporada.

Ampliació del bo social elèctric.

Incentius fiscals per a la rehabilitació energètica d’edificis.

Aquest decret respon al context europeu de transició energètica i als reptes socials derivats de l’encariment de l’habitatge.

Conclusió

Aquestes reformes posen de manifest la voluntat del legislador espanyol d’adaptar-se als nous temps, tot i que no sempre de manera exempta de polèmica. La modernització del dret penal, la protecció dels drets sexuals, el reconeixement de la diversitat familiar i la resposta a la crisi energètica són temes d’alta sensibilitat jurídica i política. No obstant això, serà el seu desenvolupament i aplicació pràctica la clau per a determinar-ne l’eficàcia real.