L’any 2002 va entrar en vigor la Llei 34/2002 de 11 de juliol, anomenada Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSICE), que ve a regular l'operativitat i presència de pàgines web a Internet i que va introduir alguns aspectes fonamentals que obliguen a totes les empreses que operin o tinguin presència a Internet, a realitzar un procés d'adaptació i adequació de les seves pàgines a la normativa vigent. No obstant, l’antiguitat d’aquesta llei i les sancions que ja ha comportat, encara és molt desconeguda per molta de la quantitat de gent que s’incorpora, d’una o altra manera, al món digital. Per això, val la pena recordar, una vegada més, els trets fonamentals que es regulen en aquell text legal i que en essència són:

          1.- La Llei afecta tots els prestadors de serveis (en realitat tots els titulars de pàgines web, siguin comercials o merament presencials), que estiguin establerts a Espanya, entenent-se que ho estan quan la seva residència o domicili social es trobi en territori espanyol , sempre que aquests coincideixin amb el lloc en què estigui efectivament centralitzada la gestió administrativa i la direcció dels negocis. També és d'aplicació als prestadors o residents en un altre Estat que ofereixin els seus serveis a través d'un establiment situat permanentment a Espanya .. S'entendrà sempre que el prestador de serveis està establert a Espanya, quan s'hagi inscrit en el Registre Mercantil o un altre registre públic espanyol. (Art. 2).

        2.- Els prestadors de serveis han de comunicar al Registre Mercantil en què es trobin inscrits, almenys, un nom de domini o adreça d'Internet que, si s'escau, utilitzin per a la seva identificació a Internet. (Art. 9). Per a això hauran de presentar al Registre Mercantil corresponent una instància subscrita pels representants legals dels ens subjectes a inscripció, en la qual es manifesti la titularitat dels noms de domini o adreces d'Internet acompanyada d'una certificació dels mateixos lliurada per l'organisme competent o qualsevol altre document inscriptible que contingui indicació del nom de domini. S'exceptuen de l'indicat procés els dominis .es que poden inscriure per comunicació d'ofici d'Red.es, o per certificat expedit per Red.es, en aquells casos en que els prestadors de serveis no hagin sol·licitat la remissió de ofici.

          3.- Els prestadors de serveis tenen l'obligació d'inserir a les seves pàgines web els mitjans que permetin, tant als destinataris del servei com als òrgans competents, accedir per mitjans electrònics, de forma permanent, fàcil, directa i gratuïta al nom o denominació social, a la residència o domicili, a la seva adreça de correu electrònic ia qualsevol altra dada que permeti establir amb ell una comunicació directa i efectiva. En definitiva, es tracta d'identificar perfectament a les persones o societats que estan darrere de una pàgina web. Per a això a la web haurà d'incorporar el nom de la persona física o jurídica propietària de la mateixa i, si més, la seva adreça postal. (Art. 10).

4.- Els operadors de xarxes, els proveïdors d'accés a xarxes i els prestadors de serveis d'allotjament de dades, han de conservar les dades del trànsit generat durant un període màxim de dotze mesos. En aquest sentit, les dades que hauran de retenir i guardar seran únicament els necessaris per facilitar la localització de l'equip terminal emprat per l'usuari. (Art. 12)

          5.- Les comunicacions comercials realitzades per via electrònica han de ser clarament identificables com a tals i han d'indicar la persona física o jurídica en nom de la qual es realitzen i hauran d'incloure al començament del missatge la paraula "publicitat" (Art. 20).

          6.- Es prohibeix taxativament l'enviament de comunicacions comercials, publicitàries o promocionals no sol·licitades a través de correu electrònic (SPAM). En aquest sentit s'estableix que aquell tipus de comunicacions, perquè siguin legalment correctes, precisen de sol·licitud prèvia del destinatari o autorització expressa del mateix, no bastant amb la molt habitualment practicada "autorització per passiva". (Art. 21).

          7.- El destinatari de correus electrònics, encara que prèviament hagi donat el seu consentiment a la recepció dels mateixos, podrà revocar en qualsevol moment aquell consentiment amb la simple notificació de la seva voluntat al remitent. A aquest efecte, els prestadors de serveis han d'habilitar procediments senzills i gratuïts perquè els destinataris de serveis puguin revocar el consentiment que hagin prestat. (Art. 22).

          8.- Es preveu la imposició de sancions per l'incompliment del que disposa la Llei, que, en funció de la seva graduació, i més d'altres pràctiques com la suspensió temporal de l'activitat o el precinte de la mateixa, poden oscil·lar entre 30.000 euros a 600.000 euros (Art. 39).

          9.- Finalment, i tot i que la Llei 34/2002 no faci una referència directa, recordem l'obligatorietat de compliment del que disposa la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LORTAD) que obliga les empreses que siguin titulars de bases de dades (la majoria de les que operen a Internet) a procedir a la seva obligatòria inscripció en el Registre de Protecció de dades.