AVUI: BRUNO PÉREZ JUNCÀ
En Bruno, un dels més reputats perits judicials informàtics forenses del nostre país, considerat un dels sis experts en ciberseguretat més influents del món iberoamericà, sempre impacta als auditoris en les seves xerrades sobre ciberseguretat i ciberdelinqüència, fins al punt que, sovint, sol deixar als assistents estupefactes quan demostra quan vulnerables som davant els perills de la xarxa. I, en la seva ponència als nostres Debats del Casino, l’escena es va repetir.
Aquest fet fa que, possiblement, molta gent tingui una imatge distorsionada del personatge. Se’l coneix per les seves aparicions públiques a diversos mitjans de comunicació, per la seva intervenció en casos judicials mediàtics, per la seva activitat de divulgació i formació, i pel gran cabdal d’informació i coneixements que atresora. Tot plegat ajuda a formar-nos una idea d’en Bruno que, conegut de prop, no es correspon amb la realitat.
El primer que sorprèn d’ell és el fet que, malgrat ser un dels professionals capdavanters al seu sector en l’àmbit mundial, en Bruno és pràcticament autodidacta. Va començar aprenent informàtica pel seu compte als anys 80, quan encara era un món a les beceroles. “Volia estudiar, però a casa érem senzills”, com ell mateix comenta. Va fer Formació Professional com a administratiu. “Llavors, la meva família va fer un sacrifici i vam adquirir un Spectrum” —un dels primers ordinadors domèstics—. Poc després, li va tocar anar a la mili i va continuar formant-se! “Vaig poder disposar dels grans sistemes de l’època (S36, S38)”. Acabat aquest temps, en Bruno ja sabia programar de ple dret i, amb altres socis, van crear diverses empreses, primer per programar i, més endavant per acoblar peces d’ordinador “Vaig anar passant per totes les facetes: programador, muntatges d’ordinadors, disseny de xarxes (internet), administració de xarxes...”, explica. Després de passar uns anys treballant a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, arran d’una sèrie de judicis que va tenir l’Ajuntament, els fiscals van veure que era un expert en tecnologia que s’explicava bé i li van comentar el fet que al món judicial que es necessitaven perits en aquesta matèria. Els va fer cas, es va formar en la temàtica i va començar una carrera professional que l’ha portat a dalt de tot.
Però, malgrat el seu èxit professional, el que considero més destacable d’en Bruno és la seva humilitat i la seva capacitat de ser amic dels seus amics. I, el seu arrelament a la terra. Com ell mateix diu “primer de tot, soc molt empordanícola!”. Sempre defensa la seva terra allà on va. Quan era jove, va rebre una proposta per treballar a Seattle (EUA), a Microsoft, i, al cap de pocs dies, ja s’enyorava. No va trigar a tornar. “Soc de l’Empordà! Mai he volgut anar a treballar a Barcelones ni a Madrids. Des de molt petit vaig aprendre què és la qualitat de vida”.
Diu que té una sola vida, i la vol viure amb qualitat. I, on millor la viu, és al seu Empordà, en mig de la natura. Signa convenis de confidencialitat amb els seus clients i, per tant, carrega molta informació que no pot revelar. Amb la ciberseguretat, es veu tot de la gent. “El que hi ha dins d’un mòbil és el que la gent pensa, desitja, odia... He vist coses esgarrifoses i, quan creus que ja ho has vist tot, la següent foto és pitjor”, afirma, sovint.
La seva feina és molt tècnica, però la gestió emocional d’aquesta càrrega són figues d’un altre paner. “Quan puges aquí amb el cansament, al vespre, i veus la plana de l’Empordà... Uf! Això treu molta porqueria!”. I, quan arriba aquest moment del capvespre, sempre agraeix que ha passat un dia més. “Un dia cremat, un dia fet, i sempre dono les gràcies”.
Aquest és l’altre Bruno Pérez Juncà, el que la gent no coneix.
Ramon Font