AVUI: XAVIER MORET
Parlar d’en Xavier Moret em resulta complicat. Fa gairebé cinquanta anys que som amics i, per tant, difícilment puc ser objectiu. No obstant això, l’estima personal que li tinc no és obstacle per dir que és un personatge singular, la qual cosa crec que tots els assistents al Debat van poder comprovar. No debades és una persona, de les poques que hi deu haver al món, que pot dir que ha estat a més de 150 països —a alguns, diverses vegades— i que, al llarg de l’any, passa una mitjana de més de vuit mesos voltant pel món, lluny de la seva família i de la seva masia del Pla de l’Estany.
En Xavier, com ens va fer palès durant més d’una hora i mitja, no només és un pou de ciència i coneixements de llocs, gent i cultures d’allò més diverses, sinó que, endemés, és un niu d’anècdotes, algunes ben divertides, però també altres inquietants, de les quals vam poder gaudir a bastament amb les seves detallades narracions dels racons insòlits on ha deixat la seva petja aventurera. I, com em deia un dels assistents a l’acabament de l’acte, explicat tot de forma planera i sense la més mínima petulància, desmitificant, d’aquesta manera, la imatge que hom podria tenir d’algú a qui molts, entre els que m’incloc, li tenim una sana enveja, atès que ha aconseguit la tan anhelada quadratura del cercle —que a la majoria ens sembla gairebé impossible—, d’aconseguir guanyar-se dignament la vida llegint, escrivint i viatjant, la qual cosa és a l’abast de molt pocs escollits.
La major part d’assistents a aquest Debat tan especial, van venir a fer volar la imaginació i, en això, en Xavier no ens va defraudar. Amb ell vam voltar pel món, fent un recorregut sencer de nord a sud i d’est a oest, i vam escoltar com es pot viatjar d’una manera diferent de la convencional que ens ofereixen les agències de viatges. Vam aprendre que el més important en els viatges, el que constitueix el gran luxe, és el temps, i que no importa el destí sinó el camí. I què si volem fugir dels viatges en grup i de les destinacions de moda, si volem ser viatgers i no només turistes, és més rellevant l’equipatge mental que no pas el que posem a la maleta. Ens va fer comprendre que aquests viatges t’ajuden a conèixer als altres, però també a tu mateix, i que si viatges amb una mirada innocent, disposat a aprendre, cada lloc on vas, tant és que sigui proper o llunya, té coses molt interessants, perquè el més cabdal no és el lloc on vas, sinó l’experiència i tot allò que passa durant el viatge.
I per acabar de reblar el clau, encara que fos col·lateralment, també vam poder parlar de literatura, no només de la literatura de viatges, sinó de ficció, de novel·la, atès que en Xavier, a més a més de gran viatger, també és un prestigiós novel·lista d’èxit, amb diversos premis i guardons, a l’obra del qual destaca, especialment, el fet de ser el pare literari del famós detectiu alternatiu Max Riera, protagonista de singulars aventures arrelades sociològicament al nostre món actual, que han estat traduïdes a diversos idiomes.
En definitiva, en una sala plena a vessar d’un públic entusiasta i entregat al ponent, altre cop vam poder gaudir d’una vetllada molt especial. I, aquesta vegada, m’atreviria a dir que quasi màgica. Gràcies, Xavier.
Ramon Font