Noticies


Josep Redorta, categòric: ‘El sistema institucional per resoldre conflictes està en fallida’

Josep Redorta

L’advocat I doctor en psicologia social Josep Redorta intervè en el Cicle ‘Mirades Alternatives’ amb la ponència ‘La resolució de conflictes: Alternatives emergents’ i la sala Joan Bretcha es torna a omplir per escoltar aquest granollerí que ha voltat mig món.

Any nou i nova sessió del Cicle ‘Mirades alternatives’ a Els Debats del Casino amb un ponent de luxe expert en la resolució de conflictes: Josep Redorta. Autor de nombrosos llibres, n’acaba de publicar un en castellà titulat ‘Manual para la gestión y resolución de conflictos’ (Editorial Almuzara) que destaca que ‘que quan els conflictes ens invaeixen, ens distreuen o ens ofeguen, aprendre a controlar-los és una necessitat de pura supervivència’.

Ramon Font, coordinador del cicle, va plantejar aquesta primera sessió del 2020 en el mateix to didàctic que Redorta es va expressar al llarg d’uns noranta minuts plens d’anècdotes, exemples i pedagogia que van captivar el públic assistent, començant per la definició del què és un conflicte i acabant per parlar de les possibilitats d’èxit de la ‘taula de diàleg’ que es vol posar en marxa entre el Govern espanyol i Catalunya per intentar resoldre ‘el conflicte’ català.

Només arrencar, Josep Redorta es va despenjar amb el titular que obre aquesta crònica: ‘El sistema institucional per resoldre conflictes està en fallida i per solventar-ho caldrà un gir copernicà’. Segons ell, ‘estem en una situació de malestar social que provoca que falli la nostra convivència’ i bàsicament això és així perquè, entre d’altres factors, l’educació té dèficits importants. Va posar com exemples pràctics, la virulència de determinats videojocs plens d’agressivitat o la banalització que es fa del sexe a través d’internet.

Josep Redorta amb Ramon Font, en plena ponència

Què s’ha de fer per revertir aquesta situació … ?. D’entrada va afirmar que ‘els que estan dalt de tot (els que manen) són ‘savis’ per definició’ i que la societat civil està reaccionant davant d’això i que les empreses de nivell, quan contracten nous directius, ja estan demanant experts en resolució de conflictes. La mediació és una de les eines naturals per trobar sortida als problemes i es pot plantejar de diverses formes per gestionar un conflicte partint de la base que la ‘pau’ és un valor acceptat per tothom. Va parlar de la facilitació, una altra eina, a partir de l’experiència personal viscuda en un estat mexicà on en dos mesos va ser capaços de tenir enllestida una llei sobre mediació després de reunir per separat a polítics, jutges i fiscals. En va posar més sobre la taula, com ‘la mediació entre matrimonis, sorgida a França, o  en el cas de les escoles, l’anomenat ‘punt d’escolta’ per resoldre conflictes entre alumnes, professors i progenitors, si cal’. També va parlar dels centres hospitalaris, on s’ha establert el sistema de triatge per gestionar millor el servei quan arriben els pacients als centres i facilitar així la tasca d’atenció dels metges.

La cultura anglosaxona, en un altre exemple, va dir ‘soluciona els problemes contractuals, entre particulars o entre empreses, per la via de la negociació i només recorre a la justícia en última instància, a diferència del que fem aquí’. Va explicar que a Barcelona ja s’està avançant en aquest aspecte i que hi ha empreses que per solucionar conflictes fan servir l’ombusman, una figura externa i independent que contribueix al compliment de les lleis. Des de les nostres antípodes, a Nova Zelanda, Redorta va posar l’exemple del ‘mútu acord, quan hi ha desavinences entre una parella: en un cas complex, s’estableix un marge d’un mes per trobar solució; si el cas és molt complex, dos mesos. Si tot i així no hi ha acord, es va a judici, fins i tot amb la presència de menors, si n’hi han’. De qualsevol manera, va recordar que no tots els conflictes tenen sempre solució i tot divertit va citar una frase d’un jutge valencià amic seu, que havia treballat a Granollers, que una vegada li va sentenciar: ‘los problemas de falda y pantalón no tienen solución’, entre les rialles generals de la sala.

Interpel.lat per Font sobre el que ell anomena el contracte social del segle XXI, Josep Redorta va explicar que és un plantejament que representa substituir la filosofia del ‘treballa i calla’ pel concepte de ‘treballa i pensa’, fonamentat en l’activitat, la creativitat i l’obediència de les persones d’una organització a canvi d’un salari i d’una feina amb sentit i que els omple i ‘és que el capital humà serà el més important en quatre dies i és absolutament necessari posar en sintonia les diverses cultures que coexisteixen a les empreses perquè els de dalt, amb més experiència, s’enteguin amb els de baix, menys experts però més oberts i creatius’.

Ramon Font, coordinador del Cicle ‘Mirades Alternatives’

Quan es va abordar a fons el tema de la solució dels conflictes, Redorta va dir ‘que tots els conflictes es poden afrontar de maneres molt diferents i que si tu saps els que has de fer, l’encares millor. Els conflictes de recursos (materials) o de valors (religiosos, per exemple) són complicats’. Defensa que s’han de resoldre des de la pedagogia social, cercant valors compartits que ajudin a aproximar posicions. Va esmentar els conflictes de poder, els més habituals. En va esmentar quatre tipus: amenaçador, econòmic, condicionant i afectiu. S’originen per tres motius: jo sóc més que tu, jo puc més que tu o per la desconfiança. En canvi, enmig de tantes coses que no rutllen bé, va posar el cas de la targeta Visa: ‘una targeta que tots fem servir, amb 3 bilions d’operacions i amb usuraris que parlen 160 idiomes diferents. Doncs bé, una activitat de comprador-venedor tan complexa com aquesta és regula amb un protocol (mercantil) de únicament 80 pàgines i els pocs conflictes que genera es resolen abans de tres mesos. Això és un exemple de sistema multinacional de resolució de conflictes’.

En la sessió  també es va parlar de la importància de saber escoltar a l’hora de resoldre un conflicte: ‘Voler tenir la raó, sense escoltar l’altre, ens mata. Les creences, els valors, els estats emocionals, ho condicionen tot. S’han de crear les condicions per parlar i saber escoltar, actitud que demostra respecte, una condició fonamental per arreglar els problemes’.

Vista general de la sala Joan Bretcha que es va tornar a omplir

La recta final de la trobada la va centrar Catalunya i la taula de diàleg que han previst per intentar desencallar la situació política. D’entrada, va assenyalar Redorta, ‘el problema català no és ni un problema, ni és català. És un problema de la classe política i s’ha de reconèixer que hi ha identitat normalitzada, a Catalunya, que té dret a aspirar a viure millor’. Sobre la taula de diàleg que s’ha de posar en marxa va considerar que sense la intermediació internacional, d’un equip independent, no hi ha res a fer ‘perquè només ells seran capaços de treure les amenaces’, condició indispensable si es vol arribar a un acord.

Fotografia: Jordi Trullàs /Els Debats del Casino

 

 
 
Descarregar document pdf