Tant a Anglaterra com a altres llocs, es va interpretar com una apologia de les drogues
Fa un temps, mentre preparàvem amb un grup d’amics el debat que vam fer a l’Anònims de Granollers sobre “La contracultura i el moviment underground a la Catalunya dels 80” en la presentació de la novel·la “Després de la tempesta, Pink Floyd”, va sortir el tema de Bob Dylan —a qui, personalment, considero un mal cantant i un poeta mediocre, malgrat que se li hagi atorgat el Premi Nobel de Literatura— i, especialment, el fet que totes les seves lletres —confesso que les que he llegit, ho he fet a través de traduccions i, com diuen els italians, traduttore, traditore”— són enigmàtiques, a voltes, inclús incomprensibles, i, per tant, poden estar subjectes a múltiples interpretacions, algunes tan extravagants que, fins i tot, poden desvirtuar-ne el contingut, àdhuc suposant que el tinguin.
Però més enllà de parlar d’algunes lletres concretes i curioses —com per exemple Visions of Johanna, que sembla que va enfurismar la seva dona— la conversa ens va portar a parlar de seguida de Rainy Day Women #12 & 35 (Dones en temps plujosos), pel fet que alguns sempre han sostingut que es tracta d'una cançó al·legòrica sobre les drogues. Perquè, encara que pogués ser emborratxar-se —o qualsevol altre terme similar—, quan es parla de «get stoned», sol ser l'equivalent, en el nostre idioma i en l’anglès d’Anglaterra, a “drogar-se” o “col·locar-se”, la qual cosa, evidentment, sembla que demostri fefaentment que va més pel camí de la droga.
I efectivament, tant a Anglaterra com a altres llocs, es va interpretar com una apologia de les drogues i, arran d’això, Bob Dylan va dir que no tocaria més a Anglaterra, perquè aquesta interpretació era ridícula.
Certament, com he dit, en l’argot de les illes britàniques «get stoned», era, bàsicament, drogar-se amb marihuana. I la cançó, teòricament, segons ells, diria alguna cosa així com que tothom ha d'estar col·locat o ha d’estar drogat.
El mateix Bob Dylan va haver d'explicar què va voler dir —tot i que no ho va aclarir prou bé—, perquè la pólvora de la censura corria cada vegada més ràpida. I perquè odiava el que estaven escrivint sobre la seva cançó.
“No tocaré més concerts a Anglaterra. Mai he escrit ni mai escriuré una cançó de drogues. Simplement, no sé com fer-ho”, va dir.
Lamentablement, però, la minsa explicació no va fer gaire fortuna i, encara avui, hi ha gent que es creu la versió de les drogues.
No obstant això, i per intentar entendre les coses, hem de recordar que Bob Dylan es va convertir al cristianisme, i que en aquella època va tenir una etapa creativa molt prolífica fent cançons religioses. I de fet, ell mateix va comentar en un determinat moment que al Llibre dels Proverbis, al Capítol 27 versicle 15 hi diu que “Una caiguda en un dia molt plujós i una dona contenciosa són iguals”.
A raó d’això, segons algunes fonts, la cançó, feta en aquella època, va rebre el seu nom després que dues dones, una mare i una filla, entressin a l'estudi on ell era, a aixoplugar-se de la pluja. I Dylan va endevinar les seves edats correctament: 12 i 35 anys.
Les dones contencioses?
Dies plujosos?
Dylan, quan un cop se li va preguntar si li preocupava que la gent interpretés el seu treball de manera equivocada, va dir: “No em sorprèn que algunes persones ho vegin així. Són persones que no estan familiaritzades amb el Llibre dels Fets”. I d’aquí a la creença més plausible sobre la interpretació que la lletra que indica que quan Bob Dylan parla constantment de “Everybody must get stoned alright”, ho fa en el sentit més bíblic del terme, i malgrat que això sempre s’ha traduït aquí i a Anglaterra per “tothom ha de drogar-se bé” o “tothom ha d’estar ben drogat” —o col·locat, tant hi fa—, el terme és prou ambigu, segons la zona on s’utilitzi, perquè no hagi d’interpretar-se forçosament així, atès que, en alguns llocs la traducció del «get stoned», es fa també com “apedregar”.
I, en conseqüència, si en lloc de drogar-se parlem d’apedregar, tot canvia i ens acosta molt més al Llibre dels Proverbis, per la qual cosa, si ho veiem d’aquesta manera, ens adonarem que la cançó adquireix tota la seva dimensió moral. I aleshores comprendrem que deixa de ser una vulgaritat.
Els éssers humans ens dediquem a apedregar-nos i ser apedregats durant tota la nostra vida. Sobretot, si ens atrevim a sortir de la cleda. Si ens veuen com una amenaça.
“T'apedregaran quan estiguis a la taula del desdejuni.
T'apedregaran quan siguis jove i competent.
T'apedregaran quan estiguis tractant de guanyar un dòlar.
T'apedregaran i després et diran, bona sort.
Saps el que et dic? Que no hauria de sentir-me tan sol,
Tothom ha de ser apedregat”.
És la lletra —en traducció lliure— de la cançó. Que cadascú en tregui la conclusió que consideri més adient. La meva la tinc clara, el get stoned és sinònim de l’apedregar constant de la lletra i no de col·locar-se ni de drogar-se.
RAMON FONT