Articles d'opinió
Què passarà d’aquí a vint anys amb el mercat de treball, s’està convertint en la pregunta recurrent que preocupa tant als joves com als seus pares, que contemplen, amb angoixa, el futur laboral dels fills.

Des de fa un temps, estan aflorant amb força conceptes relativament nous com el de l’automatització, la robotització, i d’altres varis, lligats tots a la Intel·ligència Artificial (IA) i als seus derivats com el digital twin, la internet de les coses (IdC) o la impressió en 3D, que han començat a generar una gran incertesa entre la població, i que l’han empès a conscienciar-se que tot el que s’està dient sobre el canvi tecnològic que hi ha en marxa (allò que alguns han denominat com la quarta revolució industrial, que, contràriament a les anteriors, probablement arribarà més ràpid i tindrà un impacte més gran) pot comportar una important pèrdua de llocs de treball. Què passarà d’aquí a vint anys amb el mercat de treball, s’està convertint en la pregunta recurrent que preocupa tant als joves com als seus pares, que contemplen, amb angoixa, el futur laboral dels fills.

La comunitat internacional ha començat a discutir amb intensitat sobre aquesta qüestió, però, fins ara, cap dels estudis que s’han fet al respecte, no aporten solucions vàlides, ni es posen d’acord amb el que succeirà, més enllà d’expressar una única opinió comú: que la majoria de feines, tal com les coneixem avui, desapareixeran.

Però a l’hora de plantejar-se com serà tot plegat, uns són molt catastrofistes, i parlen d’una gran destrucció massiva de llocs de treball, enfront d’una minsa generació de noves feines, tot i que no expliquen com succeirà aquesta hecatombe, ni quin decalatge hi haurà entre les dues etapes. Es plantegen, per tant, un futur amb milions de persones que, al seu entendre, esdevindran econòmicament supèrflues. D’altres, més optimistes, asseguren que hi haurà llocs de treball de nova creació, que avui no ens podem ni imaginar com seran. Aquests afirmen, amb rotunditat, que l’automatisme continuarà generant noves feines i més prosperitat per a tothom. Però no indiquen quines competències caldrà tenir per fer aquest pas, amb seguretat. La seva confiança deriva de la història, del que sempre ha passat quan s’ha produït un canvi de cicle, però obvien fer-se preguntes sobre les que no tenen resposta. Quina educació necessitem? Què passarà amb les hores de treball? Com afectarà institucions bàsiques com la família? Hi haurà dues classes d’ocupacions, unes de remunerades i unes altres de no remunerades?

Lamentablement però, no crec que ni els uns ni els altres puguin saber, amb certesa, com serà el mercat de treball d’aquí 20 o 30 anys. Aquesta és la gran incògnita sobre la que planegen tots els dubtes, bàsicament perquè ningú sap tampoc encara com serà el món d’aquí uns quants lustres, quan tota la revolució tecnològica en la que estem immersos hagi avançat el suficient.

De fet, les pors sobre l’automatisme i la destrucció dels llocs de treball ja van començar amb la revolució industrial i és van anar incrementant al llarg del segle XIX, però, de moment, no s’han materialitzat mai. Per cada feina perduda per culpa d’una màquina, se’n ha creat, com a mínim, una altra de nova. I a això es remeten els optimistes, que fins i tot afirmen que en els propers cinc anys, la revolució robòtica crearà, a tot el món, 58 milions de llocs de treball, nous. Però malgrat aquests estudis esperançadors i el que ens indica el passat, els que sostenen teories contraries diuen que sembla que ara pot ser que no segui com sempre abans havia estat, i que hi ha bones raons per creure que aquesta vegada tot el que es deriva de la IA, pot alterar definitivament les regles del joc. Perquè ara ja no es tracta que les maquines facin la feina bruta o dura, o la feina d’escala nanomèterica. Ara, a la llarga, cap feina restarà fora del perill de l’automatització, ni tant sols aquelles que creiem indefectiblement humanes, com les creacions artístiques. Avui en dia, inclús les simfonies de Beethoven, podrien crear-se amb una maquina dotada d’IA. De fet Kai-Fu Lee, un dels més grans científics d’IA, ha arribat a afirmar que el 2035 el 40% de les feines que hi ha avui, seran realitzades per algun sistema d’IA.

En la mateixa línia, un estudi de PriceWaterhouseCoopers, indica que, ben aviat, fins al 30% dels llocs de treball, podrien acabar sent desenvolupats per màquines d´IA. I un altre, elaborat per la Generalitat de Catalunya, eleva el percentatge  fins al 35%. I la realitat d’aquest procés ja l’estem començant a veure, per exemple, en un sector tant important per a l’ocupació al nostre entorn, com és el de l’automoció.

La pèrdua de moltes feines tradicionals i la reducció de les necessitats de participació humana en d’altres, ja és indubtable. I és probable, com afirmen alguns analistes, que aquest efecte quedi neutralitzat per la creació de noves feines per a essers humans, que avui ni imaginem, perquè com assegura algun estudi, la meitat de les professions que demà exerciran els nostres fills, avui encara no existeixen. De fet, actualment és cert que països molt robotitzats, com Corea del Sud, són els que tenen una taxa d’atur més baixa, però això no es indicatiu fiable del que pot passar endavant.

I encara que acceptéssim que serà així, que es crearan noves feines avui desconegudes, l’altra gran pregunta a formular-nos és com seran aquestes noves feines, perquè el més probable és que les que sorgeixin, exigiran un nivell molt alt d’especialització, que no estarà a l’abast de tothom i que, per tant, pot comportar l’atur definitiu per la majoria de treballadors no qualificats i/o poc capacitats per obtenir alts graus d’especialització. Noves feines o professions que s’albiren al futur més immediat, per posar només uns exemples, poden ser les de pilots de drons, totes les que es deriven del que s’anomena les big data analytics, les que vagin encaminades a fer possible l’eficiència energètica, la fabricació de tot tipus de coses, fins i tot habitatges, amb impressores 3D, els experts en edge computing, en genòmica, en computació quàntica, en diversitat genètica, etc. Quina d’aquestes feines pot ser realitzada per personal no qualificat?

Tot això ens porta a una qüestió clau de que moltes coses que semblaven immutables, hauran de canviar radicalment de com les coneixem avui. Evidentment, hi haurà d’haver una nova regulació amb profunditat dels temes legals i socials, però crec que, fonamentalment, l’aspecte que haurà de canviar més a fons serà el que fa referència al terreny educatiu, perquè com afirma el sociòleg Howard Rheingold, "només els humans més ben preparats competiran amb les màquines. I si el sistema educatiu no s'adapta als canvis tecnològics, la resta patiran”. I continua dient que si "els mestres només ensenyen als nens a estar asseguts, a guardar silenci i a memoritzar com si haguessin de passar-se la resta de la seva vida en una fàbrica del segle XX" els condemnaran a l’atur.

Per tant, sembla evident que, en el futur immediat (i al marge de tot el que la IA canviï en els sistemes educatius, que de ben segur serà molt, incloent als propis educadors), serà prioritari canviar els conceptes educatius per adaptar als nostres fills a les noves realitats d’accés al món laboral que els espera. I això és una de les tasques més urgents, perquè com diu Guy Berger, que és l’economista en cap de LinkedIn, la xarxa social que més sap d’aquestes coses, probablement “la tecnologia no es menjarà tots els llocs de treball, però és incontestable que en algun moment, i em temo que amb molta freqüència, la majoria de les feines seran víctimes de l’obsolescència “, el que comportarà que per poder treballar, els hàbits adquirits en l’educació prèvia hauran de ser molt distints dels actuals, i hauran de conduir a la gent cap a maneres d’enfrontar-se al món laboral que no tindran res a veure amb les que hem conegut fins ara. En el futur, coincideixen gairebé tots els experts, les competències i habilitats necessàries passaran per la creativitat, la intel·ligència emocional, la flexibilitat cognitiva, l’empatia, l’adaptació als canvis, inclosos els geogràfics, i a la temporalitat de les feines, i per tenir treballadors que hagin estat formats en les noves tecnologies i en capacitats, com les d’hibridar el llenguatge computacional, i no pas en d’altres més tradicionals. I per una formació continuada de veritat, no com la d’ara, durant tota la vida laboral, atès que molt probablement hauran de canviar de professió diverses vegades.

I tota aquesta preocupació s’expressa des dels més alts nivells. La mateixa Unió Europea, que està dissenyant una nova regulació en la matèria, ja afirma que “la robòtica i la intel·ligència artificial s'han convertit en una de les principals tendències tecnològiques del nostre segle", atès que "el ràpid augment del seu ús i desenvolupament presenta nous i complicats reptes a les societats. Cal maximitzar les oportunitats socioeconòmiques proporcionades pels avenços i minimitzar les repercussions negatives".

Però les respostes per minimitzar els riscos no estan clares. Quants llocs de treball es perdran? Quines seran les professions que no podran ser substituïdes per les màquines? Pagaran impostos els robots? Caldrà una renda garantida per als treballadors que no puguin reciclar-se i tornar al mercat laboral? Com mantenir l'estat del benestar?  I tot això  provoca incertesa, temors i inseguretat a la ciutadania, que caldrà anar esvaint amb realitats palpables, el més aviat possible, abans que les teories ens arrosseguin cap a la malfiança i la desesperació.

No hi ha res clar, ni ningú s’atreveix a donar una opinió ben fundada sobre el tema. Hi ha moltes dades, algunes, fins i tot, alarmantment contradictòries, però no hi ha cap pronòstic cert, més enllà d’afirmar que cada dia és més difícil posar en dubte que som davant d’una nova etapa de grans reestructuracions en el mercat laboral, i que si li apliquem una visió només econòmica, el canvi de model crearà molts perdedors.

(Publicat a el 9 Nou de 06.03.2020)

Descarregar document pdf