Coneixem popularment amb el nom de testament vital allò que tècnicament es denomina, segons la Comunitat Autònoma, “Document de voluntats anticipades” o “Document d’instruccions prèvies”, i consisteix, bàsicament, en un escrit mitjançant el qual una persona fa una previsió, a través d’una declaració de voluntat, del què vol que es faci amb la seva vida en el cas d’una malaltia terminal i davant la impossibilitat de poder decidir en aquell moment (com per exemple, que se li apliquin tractaments mèdics de prolongació artificial de la vida o únicament tractaments pal·liatius del dolor) i/o del què vol que es faci amb el seu cos un cop traspassat.

El testament vital permet doncs que el pacient que en un determinat moment no pot decidir, sigui per estat d’inconsciència o bé d’incapacitat judicial, pugui fer-ho pel que es denomina consentiment per substitució, és a dir, que ho pugui fer a través d’un tercer legitimat que decidirà quins són els tractaments que ha de rebre el pacient.

Per fer un testament vital es necessita que la persona sigui major d’edat i tingui plena capacitat d’obrar i, la manera de fer-ho, (sempre per escrit) és davant de notari (la forma més aconsellable) o bé davant de tres testimonis (forma que planteja alguns problemes de validació posterior) majors d’edat i amb plena capacitat d’obrar, dels quals dos, com a mínim, no han de tenir relació de parentiu fins al segon grau ni han d’estar vinculats per relació patrimonial amb l’atorgant.

Però no tot es vàlid en un testament vital. No s’hi poden incloure disposicions contraries a la llei, com per exemple, l’exoneració a algú de complir qualsevol obligació legal (cas de l’eutanàsia). Per altra part, convé que el document estableixi regles especifiques que encaminin als metges a saber quina seria la decisió del pacient si pogués prestar el seu consentiment i/o nomeni un representant o substitut que prengui, amb total llibertat o amb les limitacions que s’estableixin, les decisions que calguin. Tanmateix, també es pot disposar sobre la destinació del propi cos en cas de mort (donació dels òrgans per la investigació, incineració, etc.)

Per tal de que quan es produeixi la circumstància que faci necessari saber les disposicions contingudes al testament vital, aquest sigui de fàcil abast, s’han creat diversos registres on s’inscriuen i que es poden consultar, arribat el moment, per part dels metges o familiars del pacient. Cada Comunitat Autònoma té els seus propis registres (a Catalunya, que va ser la primera CC.AA. a regular-ho, es fa al Registre de voluntats anticipades, adscrit a la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut) i a més a nivell estatal hi ha un registre d’instruccions prèvies.

Val a dir, per acabar, que aquest document, com qualsevol altre testament, s’ha de revisar contínuament donat que els nostres valors vitals poden canviar al llarg de la vida i, en conseqüència, bé podria ser que el testament vital que vam fer fas uns anys, no es correspongui amb el nostre desig actual. Si és aquest el cas, la llei permet poder-lo modificar total o parcialment, i hem de tenir en compte que l’únic vàlid es l’últim que hàgim redactat.