Minijob és un terme, com tants d’altres, importat d’Alemanya, on es va encunyar i funciona des de l’any 2003. En la traducció literal vol dir mini feina o més pròpiament mini contracte de treball. En la legislació alemanya fa referència als contractes de treball que tenen una jornada màxima setmanal de 15 hores i un sou aproximat de 400 euros mensuals, sense que el treballador hagi de pagar impostos, i va destinat, fonamentalment, a joves que s’incorporen per primera vegada al mercat de treball i a treballadors sense cap qualificació.

Des de fa un temps els mitjans de comunicació del nostre país s’estan fent ampli ressó de la demanda que, des d’alguns sectors econòmics i socials es fa perquè es reguli legalment aquest tipus de contractes que, com tot, té els seus detractors i defensors.

De la banda dels detractors es diu que a Alemanya, on es calcula que hi ha 6,8 milions de treballadors contractats sota aquesta modalitat, això els serveix només per maquillar les xifres de l’atur, però no per crear llocs d’ocupació reals. A més, s’argumenta que al nostre país tampoc serviria de res, doncs els contractes a temps parcial que ja existeixen possibiliten la contractació sense límit en la reducció de jornada i pagant el sou que proporcionalment correspongui al nombre d’hores que es realitzin, al estil d’aquells minijobs, i per tant, no fa cap falta una regulació diferent. Tanmateix, també argumenten que els minijobs comportarien una enorme precarietat laboral i, de retruc, un major abaratiment dels salaris, alhora que també vindria a incrementar el gueto laboral en que s’han convertit els treballs a temps parcial per les dones, basada aquesta darrera afirmació en les estadístiques que diuen que dels 2´8 milions de contractes a temps parcial existents al nostre país, 1´8 milions són de dones.

Per part dels defensors s’argumenta que els nostres contractes a temps parcial no tenen massa a veure amb els minijobs, entre altres coses, perquè en aquells el treballador paga impostos i en aquests no. A més, en la regulació alemanya, els contractes de minijobs tenen altres avantatges complementaries com el fet de les ajudes socials per a completar els ingressos mínims de subsistència en els casos de treballadors amb fills, de desplaçaments, etc. I, sobretot, argumenten que aquesta és la gran via perquè els joves es puguin incorporar al mon laboral. A Alemanya, diuen que ningú contempla un minijob com una feina permanent, sinó ben al contrari, tothom l’accepta com una qüestió purament temporal que possibilita l’incorporació al mercat de treball, en el cas dels joves, o serveix per solvatar un atzucac laboral transitori, en el cas dels no tan joves.

En qualsevol cas, i sigui quina sigui la postura en la que hi estiguem més d’acord, aquest és un tema del que, en els propers temps, se’n seguirà parlant abastament, tant per l’elevada xifra d’atur que tenim, com perquè tant des de la Comissió Europea com des de les patronals, s’està fent molta insistència en que es debati aquest tema amb la necessària profunditat per tal de decidir si és o no un bon sistema pel nostre país.