Des que va començar la crisi, qui més qui menys s’ha vist obligat a fer un curset accelerat, sinó d’economia si, al menys, de termes econòmics. I de ben segur que un dels que més n’hem sentit parlar i més n’hem parlat és la prima de risc, tot i que sovint molta gent no encerta amb la definició exacta del que vol dir aquest terme.

La prima de risc (coneguda també tècnicament amb el nom de diferencial de deute) es un terme del mon econòmic que defineix a la perfecció una de les més cabdals lleis bàsiques de l’economia: a major risc, major benefici esperat. No obstant això, quan parlem de la prima de risc hem de pensar que estem fent referència a un terme relacionat amb un tipus d’inversió vetat a la majoria de la gent i reservat exclusivament a aquells que en diuen inversors institucionals (fonamentalment bancs i grans fons d’inversió) que són els principals compradors del deute públic dels estats, que és l’element sobre el que es configura la prima de risc.

La comentada prima de risc és doncs, en essència, el preu (o més propiament sobrepreu) que l’estat espanyol, en el nostre cas, haurà d’abonar als inversors que comprin deute públic a les subhastes que periòdicament es realitzen. I aquest preu ve referenciat sempre al patró marcat per Alemanya al ser considerat com el país més estable i fiable d’Europa. D’aquesta manera si diem que la prima de risc de l’estat espanyol es de 400 punts basics, en realitat el que estem dient es que els inversors que comprin deute públic espanyol ho faran amb un sobrepreu del 4% percentual per sobre del que paguin pel bund alemany (nom del seu bo de deute públic), o el que és el mateix, a Espanya endeutar-se als mercats internacionals li resultarà un 4% més car que a Alemanya.

Tècnicament la prima de risc el que fa és medir la confiança dels inversors en l’economia d’un país. Per això, quan aquesta prima puja, vol dir que la confiança dels inversors en que el país els pugui tornar els diners que els han deixat (que això és el deute públic), es menor. Per tant, quan més alt és el risc país, més alta serà la seva prima de risc, perquè els inversors demanaran més rendibilitat (interès) per comprar el seu deute.

I en el cas d’Espanya hem anat veien, en els darrers temps (encara que darrerament s’ha frenat una mica), una continuada pujada de la seva prima de risc, a conseqüència, evidentment, de la creixent desconfiança dels inversors sobre la capacitat de pagament del deute espanyol, donat que la seva economia creix molt poc o fins i tot decreix, hi ha una molt elevada taxa d’atur, que suposa tenir molta gent sense produir i sense consumir, comportant, tot plegat, que es generin menys ingressos fiscals per la via d’impostos i que, per tant, l’estat tingui menys diners per fer front als seus deutes.