Un dels problemes més freqüents que apareixen quan s'ha de calcular l'import de la indemnització corresponent a un acomiadament, sigui improcedent o objectiu, resideix en establir la base reguladora quan el salari del treballador afectat no és, d'una banda, mensualment constant i, per una altra, es troba nodrit per percepcions de les que a l'art. 26 de l'Estatut dels Treballadors es denominen com a conceptes extrasalarials.

Referent a això, i si bé fins al present han estat múltiples les sentències que han abordat aquests temes i han acabat formant un criteri uniforme al respecte, és eloqüent, per clarificadora, la Sentència de 13 de novembre de 2015, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Galícia, en què es deixa clar i palès que si les percepcions del treballador no són uniformes mensualment, per evitar els beneficis o perjudicis que per a ell o l'empresa pogués implicar el prendre com a salari regulador només les retribucions salarials del mes immediatament anterior a la data de l'acomiadament, s'ha de prendre en consideració la mitjana del percebut per aquests conceptes en l'anualitat anterior, o en el període de vigència de la relació laboral, si el mateix és inferior a l'anual. És a dir, si les percepcions salarials del treballador no són iguals tots els mesos, la base reguladora a efectes del càlcul de la indemnització per acomiadament ha de ser la mitjana de totes les retribucions percebudes durant els 12 mesos immediatament anteriors a la data de l'acomiadament.

Però no sempre totes les retribucions que percep el treballador s'han de computar alhora de conformar la base reguladora per al càlcul de la quantitat indemnitzatòria. En la mateixa sentència abans indicada, també s'aborda el tema de les anomenades percepcions extrasalarials definides a l'article 26 de l'ET, que poden ser variades i diverses, i que en el cas d'aquella sentència vénen referides a dietes, plus de transport i quilometratge, conceptes, d'altra banda, molt habituals en les remuneracions salarials. En la sentència s'expressa clarament que aquelles retribucions no tenen la consideració de salari, al faltar-los el caràcter de contraprestació pels serveis realitzats, i, per tant considera que es tracta de percepcions extrasalarials, donat que la finalitat no és crematística sinó assistencial, indemnitzatòria o compensatòria i, per tant, no poden formar part de les quantitats que s'han de prendre per conformar la base reguladora a efectes de la indemnització per acomiadament.

En resum doncs, per a conformar la base reguladora a tenir en compte per al càlcul de la indemnització per acomiadament, i) si el salari del treballador no és mensualment uniforme, és a dir, si és variable mes a mes, s'ha de prendre la mitjana de totes les remuneracions percebudes en els últims 12 mesos i ii) de les quantitats percebudes s’hauran d'excloure, i per tant no es tindran en compte per al càlcul de la base reguladora, les quantitats que tinguin la consideració de percepcions o conceptes extrasalarials acord amb el que estableix l'art. 26 de l'Estatut dels Treballadors.