Les xarxes socials cada dia tenen més presencia i importància en la nostre vida quotidiana i el que es diu en elles, sigui de manera conscient o inconscient, manta vegades acaba tenint més transcendència de la que el seu autor s’hagués pogut imaginar quan inicialment ho va escriure.

I en aquests sentit els advocats, des de fa ja força temps, venim utilitzant com a prova, en moltes ocasions i sempre que es doni el cas, allò que una o altra persona a deixat escrit a qualsevol de les xarxes, des de les purament col·lectives, com Faceboock o Twitter, fins les més confidencials, com la missatgeria instantània tipus WhatsApp. Però fins ara la validesa o interpretació d’aquesta prova tan innovadora (la llei, ja se sap, sempre va molt per darrera de la realitat social) quedava molt supeditada a la interpretació particular que cada jutge en podes fer i al major o menor interès que podes tenir per aquestes noves tecnologies i la seva importància a les nostres vides.

Però recentment ha aparegut una primera sentencia del Tribunal Suprem  (de 19.05.2015) que recull la validesa d’aquest tipus de prova, la interpreta i fixa els criteris a seguir  per admetre-la.  Fa referencia concretament a diversos missatges creuats a través de la xarxa social Tuenti, en un cas d’abusos sexuals a una menor per part del nuvi de la seva mare (l’acusació particular havia aportat com a prova les captures de pantalla del compte de Tuenti de la menor). El Tribunal Suprem admet com a prova la transcripció dels diàlegs creuats, a través d’aquella xarxa social, entre la menor i un amic seu, en el que li explicava els fets. Això si però, el Tribunal Suprem assenyala que si per la part contraria es nega la veracitat del contingut de la prova, s’han d’adoptar totes les mesures de cautela necessàries, donada les possibilitats de manipulació que poden tenir aquests tipus de proves i, per tant,  perquè aquesta pugui desplegar els seus afectes legals, s’haurà de realitzar una pericial en la que s’identifiqui el verdader origen de la comunicació, la identitat dels interlocutors i la integritat dels continguts.

Per tant, la conclusió a extreure de tot això és ben senzilla: alerta amb el que escrivim i diem a través de les xarxes socials (i sobretot atenent a que, malgrat el “dret a l’oblit”, el més probable és que els nostres continguts perdurin gairebé per sempre), perquè el que avui ens pot semblar del tot innocent i sense cap transcendència, demà pot ser una prova que ajudi a culpabilitzar-nos.

(Publicat a "Som Granollers" el 04.06.2015)