El passat mes de gener va entrar en vigor una modificació del Codi Penal, en la que es va crear un nou delicte contra la Seguretat Social, derivat de l’obtenció fraudulenta de prestacions. Fins aleshores aquestes conductes eren considerades només com a infraccions administratives i comportaven sancions econòmiques a l’empresari i pèrdua o suspensió de les pensions o prestacions pel treballador.

Actualment, però, aquestes actuacions poden ser constitutives de delicte, d’acord amb el contingut del nou article 307 ter del Codi Penal que estableix que comet un delicte contra la Seguretat Social qui obtingui, per si o per altre, el gaudi de prestacions del sistema de Seguretat Social (atur, invalideses, etc.), la prolongació indeguda de les mateixes, o faciliti a altres la seva obtenció, utilitzant la simulació o tergiversació dels fets o la seva ocultació conscient quan té el deure d’informar-ne.

Aquest delicte es castiga amb pena que va de 6 mesos a 3 anys de presó, amb dues excepcions. Una de menor, quan l’import defraudat, els mitjans empleats i les circumstancies personals de l’autor no tinguin especial rellevància (la majoria de supòsits en que estan implicats treballadors i empresaris); en aquest cas la pena serà únicament de multa que podrà anar des de l’import defraudat fins al seu sèxtuple. I una altra de major, quan el valor de les prestacions defraudades fos superior a 50.000 euros o fos comesa per una organització o grup dedicat a aquest fi, o es realitzés utilitzant persones interposades; en aquest cas les penes hauran d’anar des de 2 fins a 6 anys de presó.

Val a dir també que incorrerà  en responsabilitat penal qui reintegri una quantitat equivalent al valor de la prestació rebuda incrementada amb un interès anual equivalent a l’interès legal del diner més dos punts, però sempre que això ho faci abans de que se li notifiqui la iniciació d’actuacions d’inspecció i control o, de no produir-se aquestes, abans de que qualsevol autoritat interposi cap querella o denuncia.

Lògicament, val a dir també, que el fet de que s’iniciï un procediment penal no impedeix que l’Administració exigeixi el reintegrament per via administrativa de les prestacions indegudament percebudes i que, intenti, com ara, rescabalar-se per tots els mitjans.

En qualsevol cas doncs, estem davant d’un canvi normatiu important, que si bé no tindrà una transcendència practica a la majoria de supòsits (les defraudacions més habituals son de les que hem denominat “menors”) si que pot comportar, però, que moltes persones es vegin incurses en procediments penals i acabin, com a mínim, amb condemnes que portin aparellats antecedents penals.