El darrer dia de 2022, escric aquestes línies, un xic a “vuelapluma”, des de Lisboa on hem vingut a passar el Cap d’Any. D’aquí a poques hores canviarem els dígits i entrarem al que en diem un nou any, el 2023. I just ara, en aquest dia tan assenyalat, és el moment que els experts diuen que hem de fer balanç.

Però quan diuen això no es refereixen a les gestories, empreses, bancs, autònoms i altres. Es refereixen al balanç existencial. A  preguntar-se com ha estat 2022, quines han sigut les coses bones i les coses dolentes. A fer una llista a dues columnes.

Fins i tot els diaris i revistes, les ràdios i les televisions, també es dediquen a fer aquests balanços i ens fan repassos sencers sobre què ha passat en el 2022, mes a mes i alguns, gairebé, dia a dia.

És el que té aquesta data.                                              

Tanmateix, a mi això de repassar la meva existència mai m'ha agradat massa, entre altres coses perquè hom tendeix a recordar el seu passat d’una forma un xic tramposa —a voltes de manera exageradament positiva, d’altres exageradament negativa, segons l’estat d’ànim del moment—, la qual cosa ens porta a falsejar la realitat autentica de la nostra existència.

Sempre és preferible viure mirant cap endavant que no pas cap endarrere.

Tot i això, si som capaços d’ajustar la nostra retrospectiva a la veritable realitat, ens adonarem que és bo tenir l'equipatge del passat, perquè aquest fet ens permet conèixer vides, dades i històries, i tenir coneixements sobre temes diversos. I també perquè ens permet relacionar entre si les dades que tenim a la motxilla per extreure’n de noves, i fer, amb tot plegat, el nostre equipatge vital i de coneixement, que ens permet el millor posicionament per obtenir la conjunció màgica que ens faci més fàcil enfrontar-nos al món de l'avenir, i, d’aquesta manera, poder mirar al futur tenint la nostra ment en un passat que només existeix al nostre cap, però conformat per fets que sí que van ocórrer i hem assumit.

Però per poder tenir un ull al front i un altre al clatell, que és el que ens farà avançar, ho hem de fer superant la nostàlgia del passat. Creure que qualsevol temps passat fou millor, només és un impediment per a construir una cosa diferent en el futur, una cosa que sigui millor.

I tots, malgrat els temps difícils que diuen que corren, volem un futur millor. Que així sigui per tothom en aquest nou any que encetem.

Bon 2023!!!!

(Publicat al diari SOM de 12.01.2023)