Articles d'opinió
21/09/2022
Ara, en els temps durs, en els temps de foscor que sembla que s’acosten, és el moment en què, més que mai, cal recuperar la confiança i allunyar el desànim

Enguany semblava impossible que passes, però l’estiu ja llangueix i aviat s’acabarà. I amb ell, aquests dies d’alegria esbojarrada amb què hem viscut la calor, xafogosa i sufocant com mai. Mar i muntanya, xeflis a dojo i disbauxa eixelebrada , que el món s’acaba. I ara, segons pronostiquen els experts, vindrà la tardor i l’hivern amb tota la seva cruesa. No de temperatures, que això tant hi fa, sinó de prémer-se el cinturó, que diuen que ara sí que és veritat que el món s’acaba.

Diuen que ve la crisi econòmica, política i social.  La manca de gas i electricitat. La inflació desbocada i “tuti quanti” de dolent  que ens puguem imaginar.

Però, davant de tantes notícies esgarrifoses, posem-hi un xic d’optimisme i busquem estímuls en positiu. Busquem-los, sobretot per a aquests joves que formen una generació que diuen els de dalt, com qui no vol la cosa —per no dir que tant se’ls en fot— que ho tenen molt magre.

Per això, a ells val la pena dir-los que no tot és negatiu. Que l’esforç, sovint, té recompensa. Que els somnis es poden aconseguir. Que la felicitat és una actitud. Que ningú és dolent del tot —ni tampoc del tot bo—. Que hi ha vida més enllà de les xarxes socials. I que tot és als llibres.

Val la pena dir-los que, si ho mirem bé, vivim millor del que mai havíem viscut. Que som el que som i no cal voler ser qui no som. Que tots som importants per algú i això ens fa importants a nosaltres. Que encara hi ha boscos on perdre’s, rius per navegar, prats per assolellar-se en dies boirosos i muntanyes per escalar. I un munt de coses que ens apassionen. I d’altres que encara no coneixem, però que les voldrem aprendre, sense por a fracassar. I que tenim parelles i amics per compartir el bo i el dolent, l’èxit i el fracàs, l’amor i el desamor. Per compartir la vida.

Val la pena dir-los que l’aïllament no és bo. Que cal sortir al carrer per acostar-nos als altres, per conèixer qui no coneixem, i per respirar l’aire fresc del matí. O per fruir la placidesa del capvespre. I que tant se val on anem o d’on venim, que l’únic rellevant és el camí. Que el temps és irrecuperable i cal esprémer cada segon. Que cal ser agraïts amb el que tenim. I que també cal ser-ho amb nosaltres i amb els altres.

Cal dir-los que riure combat l’estrès i que jugar i fer exercici físic, és bo. I que sovint ambdues coses no costen diners. I que cal estimar i estimar-nos, que això tampoc comporta cap dispendi, i que, a més, reconforta.

I, sobretot, cal dir-los que a la vida de les persones sempre hi ha un moment de plenitud en la que tot es conjumina a favor de la realització dels somnis. És un moment de clímax en el qual s’ha d’estar preparat per saber-lo aprofitar.

Ara, en els temps durs, en els temps de foscor que sembla que s’acosten, és el moment en què, més que mai, cal recuperar la confiança i allunyar el desànim, perquè, al capdavall, com deia Charles Chaplin "la vida és una tragèdia en el primer pla, però una comèdia en el pla general”

Consegüentment, malgrat tot, doncs, malgrat les nuvolades que ens pronostiquen, hem de procurar viure en positiu, perquè si ho fem ens adonarem que la vida —i la tardor i l’hivern també— és màgica, encara que ens hàgim de prémer el cinturó i, per fer-ho, hàgim de perdre una mica de pes.

Ramon Font

www.ramonfont.cat

(Publicat al diari SOM de 22.09.2022)