Per raons que són prou evidents, darrerament la paraula indult és en boca de gairebé tothom i molts en parlen de manera força equivocada, si ens atenim a allò que és estrictament la legalitat i deixem al marge les qüestions polítiques del tema.

L’indult és una mesura de gràcia que no és gens nova, atès que ve d’una llei que data del 1870, ni és gens extraordinari, ans al contrari, des de 1996 fins avui, el govern espanyol n’ha concedit un total de 10.652 (qui tingui interès a conèixer tots els detalls d’aquests indults ho pot fer consultant el indultometro del web de la Fundació Civio), si bé és cert que en els darrers anys el nombre ha anat baixant de manera molt considerable respecte d’anys anteriors.

Les característiques principals de l’indult és que és una mesura de gràcia que concedeix el govern espanyol, de manera degudament justificada (la manca de justificació juntament amb els errors de forma, són les dues escletxes més habituals que donen lloc a revocacions), que l’ha de signar el rei, i que el beneficiari no la pot refusar. Tanmateix, no extingeix el delicte sinó que es limita a eximir-ne la responsabilitat penal. Per tant, un pres que rebi un indult pot sortir en llibertat, però es continua considerant culpable amb sentència ferma.

L’indult pot ser parcial o total, segons si commuta la totalitat de la pena o una part. Si es concedeix de manera parcial es poden deixar sense efecte les penes de presó, però alhora es poden mantenir intactes altres condemnes que hi hagi a la sentència. En el supòsit de l’indult total, diu la llei que “s’atorgarà als penats tan sols en el cas d’existir a favor seu raons de justícia, equitat o utilitat pública, segons el parer del tribunal sentenciador i del Consell d’Estat”. Consegüentment, en aquest cas el govern ha de justificar molt bé aquestes raons.

Per rebre un indult no cal demanar perdó, com sovint s’ha dit, perquè aquesta condició no figura entre els requeriments de la llei d’indult. Ara bé, el tribunal sentenciador pot fer constar a l’informe, segons que recull l’article 25 d’aquesta norma, si existeix penediment o no com un element més per a valorar-ne la concessió.

Malgrat que l’article 18 de la llei d’indults no s’ha modificat i encara diu que la concessió és irrevocable, l’indult, un cop concedit, pot ser revocat per la sala tercera del Tribunal Suprem (sala del Contenciós-Administratiu) a qui, fa vint anys, es van conferir les competències per revisar i revocar els indults concedits. Per fer-ho, cal que existeixi un recurs, que no el pot presentar qualsevol, sinó que únicament està legitimat per induir-lo una part que acrediti tenir interès legítim, d’acord amb els requisits establerts a la jurisprudència del Tribunal Suprem, per bé que aquí podem entrar en un terreny molt complex, atès que la jurisprudència existent, que avui està en vigor, només dura fins que el mateix Tribunal decideix canviar-la per una altra, moltes vegades fixada “ad hoc”. 

Per acabar val a dir també que fora de la llei d’indults, l’article 62 de la constitució espanyola, prohibeix els “indults generals”. És una definició prou ambigua que permet que el Suprem pugui interpretar, davant d’un recurs, que concedir diversos indults a encausats jutjats en un mateix procediment penal i condemnats pels mateixos delictes, és un indult general i no pas una mesura de gràcia individual per a cadascun, i per tant, pugui revocar-los.

Ramon Font

(Publicat al Som Granollers de 27-05-2021)